Anem de “festín”!

Visionem la pel·lícula “El festín de Babette”, un clàssic del cinema espiritual (i una de les pel·lícules preferides del Papa Francesc, però això “ara no toca”). Fixem-nos en els següents temes:

·         Visió protestant vs Visió catòlica. El protestantisme privilegia la ètica com a mediació amb Déu, el catolicisme (sense deixar la ètica) també accepta “el món” com a mediació. No hi ha res profà, ni tan sols el menjar, i això escandalitza la mentalitat puritana-platònica.

·         “Tot és gràcia”. La vida cristiana s’alimenta de la celebració eucarística, que precisament vol dir “acció de gràcies”, i és un re-presentació (tornar a fer present) a Crist en el Sant Sopar. Dir que la vida és en el fons una eucaristia és dir que és una festa, que, al capdavall, tot és gràcia, un do, un regal...

·         El cel és un banquet. Els evangelis van plens de referències als dinar de Jesús amb els pecadors. Menjar amb algú, compartir taula, és compartir la vida i el destí. Si t’entaules amb gent “pecadora” tu també passaves a ser un d’ells. En aquestes menjades amb pecadors, Jesús els fa recobrar la dignitat. El mateix passa en aquesta pel·lícula.

·         La vida com a servei... des de l’alegria, no com uns amargats. Cal fer les coses des de la gratuïtat, no com una norma externa imposada. Aquest és un tema que Pau recorda una i altra vegada a la carta dels romans.

·         Tot es retroba en Déu. Els personatges fan opcions al llarg de la pel·lícula. Estigues atent i pensa si aquestes opcions són determinants o, en certa manera, recuperen allò que havien deixat gràcies a la fe.