Nadala de sorra i llum

Des de 5Talents es proposa una visualització nadalenca diferent: un relat del Nadal fet a partir de sorra i llum, materials efímers que apunten al Misteri de les festes Nadalenques. Gaudiu del video i ... Molt Bon Nadal!.

Comentari a la pel•lícula "Luter"

1_ A partir de la pel·lícula comenta el significat (què critica i què reivindica) de les següents frases de Martí Luter ("La captivitat babilònica de l'Església"): 

"Hi ha tants ordes, tants rictus, tantes sectes, tantes professions, tantes diligències, tantes tasques en que avui s'ocupen els cristians, que s'obliden de llur baptisme, i no hi ha ningú que s'arribi a recordar (...) que va ser batejat o què assolí amb el seu baptisme" 

 "Jo no dubto, per tant, que és absolt dels seus pecats ocults qualsevol individu que se'n confessi espontàniament o que en demani perdó i se n'esmeni en privat davant de qualsevol germà (...) perquè Crist donà a qualsevol fidel el poder d'absoldre, fins i tot, els pecats públics" 

"El matrimoni no té cap suport escripturístic. Com que el matrimoni existeix des del començament del món i continua vigent encara vigent entre els infidels, no hi ha cap raó per considerar-lo un sagrament únicament de l'Església" 

2_ Quina és la diferència entre signe i símbol? Com s'aplica això a la visió dels sagraments segons la visió dels protestants o dels catòlics? 

3_ Quina és la diferència entre venerar i adorar? Com s'aplica això a la visió del culte als sants segons la visió dels protestants o dels catòlics?

 4_ Per què els catòlics no es basen només en l'Escriptura (La Bíblia) i accepten també la Tradició com una manera de manifestar-se de Déu a part de l'Escriptura?

Comentari a "Gran Torino"

Llegeix aquest extracte i la continuació en el link inferior del comentari dominical del blog "La Homilia del Marc" (Marc Vilarassau sj, el mateix que el post "Dols, malaltia i fe") titulat "Ell ha disparat primer"

HOMILIA DG-PQ-B06 (1 Jn 4,7-10)

Per un dia, comentaré l'epístola en comptes de l'evangeli, i és que avui la primera carta de Joan ens diu que «no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d'estimar-nos.» Dit d'una altra manera, en el nostre duel particular amb Déu, ha estat ell el primer en disparar. I això ho canvia tot.

M'ha vingut al cap aquella escena de «Gran Torino» on Walt Kowalski es planta davant la casa dels "japos" dolents que amenacen la vida dels seus bons veïns vietnamites, decidit a acabar amb el problema per la via ràpida.

Breu: el vell Kowalski s'està davant la casa, amb mirada amenaçant, però sense cap arma a les mans. Els dolents se'l miren a través dels espiells de les seves armes d'assalt. Els cinc "japos" el tenen encanonat esperant el més lleu senyal d'amenaça per disparar.

Kowalski, treu una cigarreta de la butxaca i els fa vacil·lar: «un poco nerviosos, ¿verdad?...¿Teneis fuego? ¿No? ... Yo sí tengo fuego... Ave María, llena eres de gracia...» Aleshores, fica la mà a la butxaca interior de la jaqueta i fa aquell gest brusc del pistoler que vol desenfundar. Pim, pam, pum, tra, traaaaa, tra...

El nostre heroi, cosit a trets, queda estès al terra amb els braços en forma de creu. La càmara fixa en un primer pla la mà que s'havia dut a la butxaca, suposadament, per agafar la pistola. La mà inerta s'obre lentament i deixa a la vista allò que realment havia anat a buscar, el seu encenedor "zippo" de vell combatent retirat. Volia obrir foc, però no l'han deixat. (segueix llegint el post del blog La Homilia el Marc)

Preguntes a respondre:

• Ara que has vist la pel·lícula, què li diries al Marc Vilarassau si haguèssis de deixar-li un comentari al seu blog?
• Què et diu (quina reflexió fas) aquesta pel·lícula "sobre la vida i la mort"?

• Què et diu (quina reflexió fas) aquesta pel·lícula sobre els conceptes "redempció" i "salvació"?

Introducció a "Gran Torino"

“No tindràs valor per passar-nos aquesta pel·lícula”, em va comentar recentment un alumne de batxillerat. Per què no? És que aquesta pel·lícula no tracta de religió? Doncs sí, Gran Torino és una pel·lícula amb una matriu religiosa molt important i espero que la pugueu descobrir (i gaudir). Fixeu-vos en aquests aspectes (entre d’altres) abans de saber quin treball farem:

1_ Diàleg interreligiós. Xoc entre diferents cultures i el paper de la religió com a element de sentit per a totes (“Tengo más en común con estos que con mi malcriada família”).

2_ Relació entre el Sr. Kovalsky i el capellà. “Hablemos sobre la vida y sobre la muerte” diu el jove capellà al Sr. Kovalsky. Estigueu atents a la relació entre els dos que parteix de la antipatía vers la identificació.

3_ Necessitat de redempció del personatge (en el fons, redempció dels papers de “tío dur” que ha fet al llarg de la seva carrera cinematogràfica en Clint Eastwood). Una promesa persegueix al protagonista: la queli va fer la seva dona al capellà que un dia el confessaria.

4_ Mentalitat sacrificial. Molt en la semblant al pelagianisme americà (ah, no saps que és? El pelagianisme és una heretgia el catolicisme que accentua la llibertat humana per damunt de la gràcia), en la línia del “self-made man”, cultura de l’esforç, etc. Cal un preu (sacrifici) per redreçar el mal?

5_ Ritus d’iniciació. El jove asiàtic ha de fer un acte per accedir al clan, com abans es feien ritus d’iniciació per accedir a la majoria d’edat en una tribu.

Parlem de la Resurrecció a l'aula?

"¡Re-sur-rec-ción!"... com és que la gent d'un concert d'Amaral pot cantar amb més alegria que un creient cristià el mot "resurrecció"? És que ho entenem de maneres diferents? 

Mira el mapa conceptual sobre la resurrecció (tot i que no puguis accedoir als enllaços) i contesta.

Pregunta obligatòria:

• Descriu amb les teves paraules què és la resurrecció pels cristians i per què és el fet que fonamenta la seva fe.

Preguntes opcionals:

• Llegeix "Carne". Què et sembla que critica l'autor? Què troba encertat de la resurrecció de la carn?
• Llegeix "Amenazados de resurrección". Quines conseqüències té per la vida actual creure en la resurrecció? 
• Llegeix "La resurrecció filmada". Per què aquest text no entrar al "cànon" de llibres inspirats? Quina semblança té amb la vinyeta de l'nici del post?

Els nens de Leningradsky

Hi ha una figura cabdal en la reflexió sobre la teodicea: el paper del "just sofrent". Ja Ivan Karamàzov, un dels protagonistes de la novel·la "Els germans karamàzov", de Dostoievsky, es queixava dient que no hi ha justificació possible de Déu davant el mal contra un infant. 

El següent documental, "Els nens de l'estació de Leningradsky", premiada com a millor documentals als Òscar, posa rostre i contemporanitza aquella queixa del rus karamàzov. Fixa't en les escenes religioses del final del documental. "Déu estima, fins i tot... als txetxens!". Què creus que vol dir?

Dols, malaltia i fe

Aquí tens el testimoni del Marc Vilarassau, jesuïta català, envers el càncer. Mira els vídeos i respon a les preguntes del final. Seran recollides al final de la sessió.




Preguntes

• Cita i descriu breument els dols dels que parla en Marc.
• Què és el que salva a l'home i què és el que el mata segons el Marc?
• Quina és la imatge a la que fa referència de la pel·lícula "De dioses y hombres" y per què és significativa?

"El festín de Babette"... sobre danesos i caballers de la fe.

Ja hem vist "El festín de Babette" (podeu trobar informació de la pel·lícula aquí), una de les pel·lícules preferides del vostre professor. Ara toca desentranyar-la i fer-la nostra.

Activitat: El caballer de la fe. (per parelles)

El general Lorenzer encarna a la perfecció allò que un altre danés va descriure com "El caballer de la Fe", el filòsof Soren Kierkegaard. El caballer de la fe és una persona normal, com tantes altres, però sap que en el fons allò important és la confiança plena en Déu. Per això, malgrat les coses que el poden preocupar del quotidià (posició social, amor de parella, reconeixement, etc) no tenen importància perquè, al capdavall, "tot és gràcia" (tot està bé, tot és regal). 

Llegim el discurs del Generel Lorenzer i el comparem amb la descripció que Kierkegaard fa de "El caballer de la fe".

"La misericordia y la verdad se han encontrado, la justícia y la dicha se besarán mutuamente. En nuestra humana debilidad, en mi opinión, creemos que debemos hacer una elección en esta vida y temblamos ante el riesgo que tenemos. Nuestra elección no importa nada. Llega un tiempo en el que se abren nuestros ojos y llegamos a comprender que la gracia es infinita y lo maravilloso, lo único que debemos hacer, es esperar con confianza y recibirla con gratitud. La Gracia no pone condiciones y mirad, lo que hemos elegido, nos es concedido, y lo que rechazamos nos es dado. Incluso se nos devuelve aquello que tiramos porque la misericordia y la verdad se han encontrado, y la justícia y la dicha se besarán" (Discurs del General Lorenzer)

“Nada puedo distinguir en él de esa actitud diferente y distinguida característica del caballero de lo infinito. Se divierte con todo, participa en todo, y cada vez que se le ve intervenir en lo particular lo hace con esa tenacidad que es más bien típica del hombre mundano (...) de no conocerlo, resultaría imposible distinguirlo de los otros (...) disfruta de cuanto contempla (...) Mientras camina, va pensando en que sin duda cuando llegue a su hogar encontrará a su mujer esperándole con algún plato delicioso; por ejemplo cabeza de cordero, asada, con guarnición (...) Y lo más curioso es que si, llegado a casa, su mujer no le ha preparado ese plato, no le cambia el humor. (...) En la resignación infinita hay paz y reposo. (...) La resignación infinita es el último estadio que precede a la fe. (El caballero de la fe) Actúa exactamente lo mismo que el otro caballero: rechaza infinitamente ese amor que es el contenido de su existencia y encuentra la conciliación en el dolor; pero entonces ocurre el portento, y realiza aún otro movimiento, el más asombroso de todos, pues dice: “Pese a todo, creo que obtendré el objeto de mi amor gracias al absurdo, pues para Dios no hay nada imposible”” ( Soren Kierkegaard, “Temor y Temblor”, Edit. Tecnos, Madrid 1995, pag 31-38)

Respon les preguntes:

• Sense copiar el text i dient-ho amb les teves paraules, resumeix el missatge dels dos textos.
• Cita alguna experiència en la qual hagis renunciat a quelcom per amor i t'hagi estat donat "d'una altra manera inesperada".
• Què creus que és "tenir fe"?
• Què creus que caracteritza a algú que té fe a partir dels textos citats (sense copiar-los)?

Anem de “festín”!

Visionem la pel·lícula “El festín de Babette”, un clàssic del cinema espiritual (i una de les pel·lícules preferides del Papa Francesc, però això “ara no toca”). Fixem-nos en els següents temes:

·         Visió protestant vs Visió catòlica. El protestantisme privilegia la ètica com a mediació amb Déu, el catolicisme (sense deixar la ètica) també accepta “el món” com a mediació. No hi ha res profà, ni tan sols el menjar, i això escandalitza la mentalitat puritana-platònica.

·         “Tot és gràcia”. La vida cristiana s’alimenta de la celebració eucarística, que precisament vol dir “acció de gràcies”, i és un re-presentació (tornar a fer present) a Crist en el Sant Sopar. Dir que la vida és en el fons una eucaristia és dir que és una festa, que, al capdavall, tot és gràcia, un do, un regal...

·         El cel és un banquet. Els evangelis van plens de referències als dinar de Jesús amb els pecadors. Menjar amb algú, compartir taula, és compartir la vida i el destí. Si t’entaules amb gent “pecadora” tu també passaves a ser un d’ells. En aquestes menjades amb pecadors, Jesús els fa recobrar la dignitat. El mateix passa en aquesta pel·lícula.

·         La vida com a servei... des de l’alegria, no com uns amargats. Cal fer les coses des de la gratuïtat, no com una norma externa imposada. Aquest és un tema que Pau recorda una i altra vegada a la carta dels romans.

·         Tot es retroba en Déu. Els personatges fan opcions al llarg de la pel·lícula. Estigues atent i pensa si aquestes opcions són determinants o, en certa manera, recuperen allò que havien deixat gràcies a la fe.

Desmuntant tòpics sobre Déu i al religió.

Acabem ja les sessions destinades als mestres de la sospita. Llegirem la resposta que podem donar a Freud i les conclusions dels apunts. Aquí tens un seguit de frases crítiques que podríem escoltar pel carrer, llegeix-les i :

• Identifica a quin mestre de la sospita li podria escaure (Feuerbach, Marx, Nietzsche o Freud)
• Explica en quins aspectes pot tenir raó i quin argument podria rebatre-ho o qüestionar-ho.

1_ “Això de pregar és per gent que té poca autoestima i no sap afrontar els problemes per ell mateix”.

2_ “Déu és l’osset de peluix dels adults que no han superat les pors de la infantesa”.

3_ (De la pel·lícula “Óscar Romero”) “L’església sempre s’obre de cames al millor postor”.

4_ “La gent de missa viu en un altre món. No toquen de peus a terra”.

5_ “Jesús m’agrada perquè era un anarka i passava de les institucions de la època, però el que ha vingut després ha traït la seva vida”.

6_ “Déu te l’has inventat tu, perquè cadascú té el seu déu personal. Cadascú projecta en aquesta imatge allò que desitja”.

7_ “La religió és una trava al progrés. No fa res més que posar pals a les rodes perquè és cosa de gent de dretes i conservadors”.

8_ “Déu i la religió són un mecanisme psicològic per assegurar una certa moral i pau social. Caldria substituir-lo per alguna entitat universal, com ara els Drets Humans”.

9_ “Això dels ideals, les religions, els cels, les utopies... no serveixen per a res. El que compta és el teu projecte personal.”

10_ “En el fons, el cristianisme no és més que una ètica humanista. Per tant, no cal pregar ni creure, sinó fer el bé i ja està.”

Els horitzons dels esclaus.

Després de la lectura dels apunts de Nietzsche (del punt 1 al 4) contesta copiant els enunciats.

1_ Relaciona els seguents textos i la imatge de "Monjo enfront el mar" de Caspar David Friedrich. És a dir: Què ve a dir cada autor sobre l'horitzó? Què representa? Què implica?, En què s'assembleen i en què es diferencien?, Quina intrepretació farien del quadre de Caspar David Friedrich?  (Extensió mínima: un full)

"Déu ha mort (...). L'hem matat: vosaltres i jo! Tots som els seus assassins. Però, com hem pogut fer-ho?  Com hem pogut beure’ns el mar? Qui ens va prestar l’esponja per esborrar l’horitzó? Què vam fer quan vam desencadenar la terra del seu sol? Cap a on caminarà ara? Cap a on anirem nosaltres? Lluny de tots els sols? No caiem continuament, cap endavant, cap enrere, cap els costats, cap a tot arreu? Potser hi ha encara un a dalt i un a baix? No errem com a través d’un no-res infinit? No ens frega el buf de l’espai buit? No fa més fred? No ve sempre nit i més nit? No hem d’encendre els fanals a migdia?" (Nietzsche. L'home boig)

"La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar." (Eduardo Galeano)

"Este misterio es el horizonte inexplícito e inexpresado que rodea y sostiene la pequeña área de nuestra experiencia cotidiana de conocer y actuar, nuestro conocimiento de la realidad y nuestra acción libre. Es nuestra condición más fundamental y natural, pero, por ello mismo, es también la realidad más oculta y menos percibida" (K. Rahner)

2_ Llegeix i compara els dos textos de Nietsche i Simone Weil juntament amb la citació bíblica.  Com entenen l'escalvitud un i altre autor? Com ho entén la bíblia? Què hi ha de projecte humanitzador (i per tant, alliberador) en cadascun d'aquests tres casos?

“Cristianisme: és el model de la moral d’esclau. Fa a tothom igual perquè considera tothom pecador. Predica la submissió, l’acceptació del dolor, el sacrifici… És un platonisme per al poble. Això significa que el cel cristià no és sinó el món de les Idees platòniques però rebaixat, disminuït, perquè per arribar a les Idees calia ser, en certa manera un aristòcrata, un home capaç de perfeccionar l’ànima, mentre que per entrar al cel cristià tan sols cal viure resignat i penedit del pecat. El cristianisme és una ideologia de consolació” (Nietzsche. Paràgraf n. 2 de l’Anticrist)

“Después de mi año de fábrica –escribe en una carta del 15 de mayo de 1942 al padre Perrin–, antes de retomar la enseñanza, mis padres me llevaron a Portugal donde los dejé para ir sola a un pequeño pueblo. (...) Lo que allí sufrí (a la fàbrica) me marcó de manera tan durable que todavía hoy, cuando un ser humano, cualquiera que sea y en cualquier circunstancia, me habla sin brutalidad, no puedo dejar de pensar que debe haber un error y que el error por desgracia y sin ninguna du- da se disipará. Allí recibí para siempre la marca de la esclavitud como la marca del hierro al rojo vivo que los romanos ponían en la frente de sus esclavos más despreciados. Desde entonces me he mirado siempre como una esclava. (...)

En ese estado de espíritu y en un estado físico miserable entré en ese pequeño pueblo portugués [...] el día de la fiesta patronal. Las mujeres de los pescadores navegaban en procesión llevando cirios y recitando cánticos muy antiguos, de una tristeza desgarradora. Nada puede dar idea de ello. Yo nunca he escuchado algo tan des- garrador que el canto de los sirgadores del Volga. Allí, repentinamente, tuve la cereza de que el cristianismo es por excelencia la religión de los esclavos, que los esclavos no pueden dejar de adherirse a ella, y yo entre ellos.” (S. Weil. A la espera de Dios)

"Maria va dir: Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules." (Lc 1,38)