“No tindràs valor per passar-nos aquesta
pel·lícula”, em va comentar recentment un alumne de batxillerat. Per què
no? És que aquesta pel·lícula no tracta de religió? Doncs sí, Gran Torino és
una pel·lícula amb una matriu religiosa molt important i espero que la pugueu
descobrir (i gaudir). Fixeu-vos en aquests aspectes (entre d’altres) abans de
saber quin treball farem:
1_ Diàleg interreligiós. Xoc
entre diferents cultures i el paper de la religió com a element de sentit per a
totes (“Tengo más en común con estos que con mi malcriada família”).
2_ Relació entre el Sr. Kovalsky i el capellà. “Hablemos sobre la vida y sobre la muerte” diu el jove capellà al Sr.
Kovalsky. Estigueu atents a la relació entre els dos que parteix de la
antipatía vers la identificació.
3_ Necessitat de redempció del personatge (en el fons, redempció dels papers de “tío dur” que ha fet al llarg de
la seva carrera cinematogràfica en Clint Eastwood). Una promesa persegueix
al protagonista: la queli va fer la seva dona al capellà que un dia el
confessaria.
4_ Mentalitat sacrificial. Molt
en la semblant al pelagianisme americà (ah, no saps que és? El pelagianisme és
una heretgia el catolicisme que accentua la llibertat humana per damunt de la
gràcia), en la línia del “self-made man”, cultura de l’esforç, etc. Cal un preu
(sacrifici) per redreçar el mal?
5_ Ritus d’iniciació. El jove
asiàtic ha de fer un acte per accedir al clan, com abans es feien ritus d’iniciació
per accedir a la majoria d’edat en una tribu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada