1_ A partir de la pel·lícula comenta el significat (què critica i què reivindica) de les següents frases de Martí Luter ("La captivitat babilònica de l'Església"):
"Hi ha tants ordes, tants rictus, tantes sectes, tantes professions, tantes diligències, tantes tasques en que avui s'ocupen els cristians, que s'obliden de llur baptisme, i no hi ha ningú que s'arribi a recordar (...) que va ser batejat o què assolí amb el seu baptisme"
"Jo no dubto, per tant, que és absolt dels seus pecats ocults qualsevol individu que se'n confessi espontàniament o que en demani perdó i se n'esmeni en privat davant de qualsevol germà (...) perquè Crist donà a qualsevol fidel el poder d'absoldre, fins i tot, els pecats públics"
"El matrimoni no té cap suport escripturístic. Com que el matrimoni existeix des del començament del món i continua vigent encara vigent entre els infidels, no hi ha cap raó per considerar-lo un sagrament únicament de l'Església"
2_ Quina és la diferència entre signe i símbol? Com s'aplica això a la visió dels sagraments segons la visió dels protestants o dels catòlics?
3_ Quina és la diferència entre venerar i adorar? Com s'aplica això a la visió del culte als sants segons la visió dels protestants o dels catòlics?
4_ Per què els catòlics no es basen només en l'Escriptura (La Bíblia) i accepten també la Tradició com una manera de manifestar-se de Déu a part de l'Escriptura?
Llegeix aquest extracte i la continuació en el link inferior del comentari dominical del blog "La Homilia del Marc" (Marc Vilarassau sj, el mateix que el post "Dols, malaltia i fe") titulat "Ell ha disparat primer"
HOMILIA DG-PQ-B06 (1 Jn 4,7-10)
Per un dia, comentaré l'epístola en comptes de l'evangeli, i és que avui la primera carta de Joan ens diu que «no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d'estimar-nos.» Dit d'una altra manera, en el nostre duel particular amb Déu, ha estat ell el primer en disparar. I això ho canvia tot.
M'ha vingut al cap aquella escena de «Gran Torino» on Walt Kowalski es planta davant la casa dels "japos" dolents que amenacen la vida dels seus bons veïns vietnamites, decidit a acabar amb el problema per la via ràpida.
Breu: el vell Kowalski s'està davant la casa, amb mirada amenaçant, però sense cap arma a les mans. Els dolents se'l miren a través dels espiells de les seves armes d'assalt. Els cinc "japos" el tenen encanonat esperant el més lleu senyal d'amenaça per disparar.
Kowalski, treu una cigarreta de la butxaca i els fa vacil·lar: «un poco nerviosos, ¿verdad?...¿Teneis fuego? ¿No? ... Yo sí tengo fuego... Ave María, llena eres de gracia...» Aleshores, fica la mà a la butxaca interior de la jaqueta i fa aquell gest brusc del pistoler que vol desenfundar. Pim, pam, pum, tra, traaaaa, tra...
El nostre heroi, cosit a trets, queda estès al terra amb els braços en forma de creu. La càmara fixa en un primer pla la mà que s'havia dut a la butxaca, suposadament, per agafar la pistola. La mà inerta s'obre lentament i deixa a la vista allò que realment havia anat a buscar, el seu encenedor "zippo" de vell combatent retirat. Volia obrir foc, però no l'han deixat. (segueix llegint el post del blog La Homilia el Marc)
Preguntes a respondre:
- Ara que has vist la pel·lícula, què li diries al Marc Vilarassau si haguèssis de deixar-li un comentari al seu blog?
- Què et diu (quina reflexió fas) aquesta pel·lícula "sobre la vida i la mort"?
- Què et diu (quina reflexió fas) aquesta pel·lícula sobre els conceptes "redempció" i "salvació"?
